Jo vaig començar a Nadal
a venir-te a festejar,
i d’aleshores ençà
vui que em paguis es jornal.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Sant Joan
Festeig, Ironia, Nadal
7a7b7b7a
Mixta
4
4492
I
262
Veig sa mare, veig sa fia:
ben mirat, ben poc hi ha.
Si em donaven a triar,
no sé quala agafaria;
pens que més m’estimaria
de buit haver-me’n d’anar!
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.
Vas carregada de floris
per agradar an es fadrins.
Ja en pots tenir, de dindins,
però ets lletja, i foris!