Jo t’enyorava, Francina, i no era per berenar: tenia por d’aplegar, dins lo meu cor, fam canina.
Fam, desanament
Artà
Pegau una sempenta a s’escarader major. Si no la pot tomar, no, que pas i que la deix dreta.
Diuen que es Peres són ases; ambé ho seran es Juans. Ara vénen ets agusts: es Tonis i es Tians.
Oh Putxet de sa Corbaia! Ja no em sentiràs cantar, perque me n’he d’anar a estar, enguany, devers sa Duaia.
