Jo tenia la sendera posada de quatre vents; vaig dir: -Fura, ¿que no véns?- I es coniet ja no hi era.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Conills
Sineu
333
II
Aqueixa cara de ca, peluda com la moneia, negra com la ximeneia, ¿qui serà que la voldrà?
A sa Torre m’he llogat quatre mesos de seguida. Per venir a veure’t garrida, he de fugir d’amagat.
Qui està enamorat no hi veu i cada hora n’hi fan una; tota sa meva fortuna, estimat, vós la sabeu.
