Aqueixa cara de ca, peluda com la moneia, negra com la ximeneia, ¿qui serà que la voldrà?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Sineu
429
II
De persona som aquí; de pensament, Déu ho sap! Déu ajuda a l’enganat; també m’ajudarà a mi.
No em voldria morir mai; sempre estar així com estic: ni més pobre, ni més ric; ni més jove, ni més jai.
o no trob altre llivell per curar el mal de ronyó que jeure dalt una pell grossa, d’euveia o moltó.
