Gelosia n’he sembrada
dins es mes de juriol:
l’he sembrada petiteta
i la m’ha cremada es sol.

S’altre dia, jo llaurava
de cap a un empedrat
i tot lo dia passaren
cavallers tirat tirat.
Com prou n’hagueren passats,
a un d’aquells demaní:
-¿A on anau per aquí,
tants de cavallers plegats?-
Ells anaven a un dur un pi
que hi havia, gros sens fi,
darrere Son Montserrat,
i diu:- Perque Déu ho vol,
un mot me vui explicar:
aquest pi se va taiar
per fer un tap de fabiol.

Un homo casat, per vila,
¿quins llibres té que mirar?
Més li valdria aspiar
es ram que sa dona fila!