Jo tenc unes castanyoles
fetes de pic de martell,
de mon avi, al cel sia ell.
Gos un sou que no else sones.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Castanyoles
Artà
783
II
Poble meu, ¿què és lo que has fet? Poble meu, ¿com has quedat?
Has ferit amb una llança aquell Cor qui t’ama tant!
Aquell Cor qui mai se cansa cap al cel mos va cridant.
Jesús està en el sagrari, plora en trista soledat,
de dia i de nit espera les visites d’amistat.
Escoltau la veu qui crida, la veu dels llibres sagrats,
que la vida, curta o llarga, en el món tot és vanidat.
-¿Què n’has fet de l’hermosura i d’aquell color pintat?
¿Què n’has fet de l’hermosura de clavellet encarnat?
Olla petita, prest vessa:
aquest mal, de sempre ha usat.
Jo no m’havia enterat
que aquesta de Son Daurat
d’homos tengués tanta pressa!
Jo et convid a menjar figues
com sa perera en farà
i, si a cas no floria,
jo te torn desconvidar.