Com som a’s cap de cantó,
peg batut a sa guiterra:
-¿No em coneixeu, madò Serra?
Som En Jordi Carrió!
Com es ramell m’enviares,
estava sense consol.
Seda negra m’hi posares,
i amb això demostrares
que en no veure’m duies dol.
Com vaig esser enmig de mar,
que no veien cap vorera,
vaig dir: “Adiós, Son Servera;
ditxós qui hi porà tornar!”.