Com vaig esser enmig de mar,

Com vaig esser enmig de mar,
que no veien cap vorera,
vaig dir: “Adiós, Son Servera;
ditxós qui hi porà tornar!”.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Son Servera

Poble

Manacor

Núm de glosa

432

Volum

III

Altres cançons relacionades

¿Qui és aqueixa pintura
que va vestida de dol?
Pens que daria consol
a qualsevol criatura.

Aqueixa cara de sol
an es meu germà agrada;
tot això serà cunyada
que tendré, si Déu ho vol.

El Senyor mos concedesca
una centella d’amor
i que sempre més s’encenga
just i fet un fogueró.