Jo tenc una parra de calop vermei.
Tot se fon en pàmpol, pàmpol i rovei.
Jo tenc una parra de dos mil borrons
i ne fa de grossos i de petitons.
Jo tenc una parra de pàmpol rosat,
i s’és feta Grossa de tot s’emparrat.
Jo tenc una parra de dos mil borrons
i un saio-maio que taia cantons.
Jo tenc una parra de dos mil borrons;
no sap fer reims grossos; només aixinglons.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Artà
Assonant
19
IV
Molt la m’has de comanar,
i si se’n riu, que se’n riga,
perquè d'una roca viva
un clavell ne sortirà.
Voldria que Déu posàs
en el cel una envelada
per tota s’espigolada
de sa meva enamorada,
perque es sol no la tocàs.
Taronges, préssecs, tomàtigues,
pomes, peres i murtons,
i congrets de Sant Jeroni,
reims i figues i melons.
Caramelos, confits, prunes,
glans dolces i llimonats,
mostatxos, cocates, fuies,
pa d’En Pou i doblegats.
Castanyes, anous, vellanes,
pa moixó, mel i brossat,
congretsi puntes a l’aire,
bescuit i sucresponjat.
robiols, tambó d’ametla,
suc aigordent i anissat,
vin blanc, arrop i muntona,
herbes seques i he acabat.
“Si vienes, niña, a mi casa,
comeràs palomo en slasa.
A mi no me falta,
Y en comeré!”