D’es majoral es roïssos
una altra casa en viuria:
ell se menja ets ous del dia
i es senyor ets estantissos.
Es metges fan ses errades
i sa terra les cobreix.
Aquesta jove mereix
més cançons que no hem cantades.
D’ençà que l’amo m’ha dit:
-Arreu i fora talaies-,
he acabades ses riaies,
ja no em veureu riure anit.