Qualsevol fii de pagès
que son pare l’abandona,
quan ha curat de sa ronya,
ja li pega es mal francès.
Tanta d’alegria ahir,
i avui tanta de tristor!
¿Que deu esser, oh Senyor,
que em dec haver de morir?
No s'alegra es meu coret,
no té alegria ni en dóna,
des que no veig sa persona
d'un jove petitonet.