Devertit com una vega
espigolar ran de mar,
i en tant en tant mirar
qualque vaixell qui se nega.
Cada u se’n va amb ses seves;
jo vendré amb vós, si em voleu,
i per vós duré sa creu
damunt ses espatles meves.
Jesús meu, vos vui amar
amb un amor infinit,
per ventura serà anit
que m’haureu de judicar!