Jo tenc sa dona que és loca
i gens d’ella puc fiar:
s’altre dia se n’anà
a sa plaça i va comprar
una gallina que és lloca.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Sineu
164
II
Un pareier que llaurava
a sa vorera d’un hort,
va coir un rave tort
per donar a s’enamorada.
S’hortolana que cridava:
-Malviatge es llaurador!
Es ràvec de sa llavor,
l’ha duit a s’enamorada!-
I ella, com a dona honrada,
se volgué rescabalar.
¿Sabeu què li va enviar?
Una ruda de civada!
Amor, em diuen cada dia
que amb vós no me casaré:
pregàries a Déu faré
que mos avenguem tan bé
com Sant Jusep i Maria.
El qui ralla, més valdria
sa volta d’es pago fes
i damunt ell trobaria
tant de mermular o més.