Jo tenc sa dona que és loca
i gens d’ella puc fiar:
s’altre dia se n’anà
a sa plaça i va comprar
una gallina que és lloca.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Sineu
164
II
Foc de ma enyorança encès
que crema i no fa flamada,
d’una amor que tenc callada,
que encara ningú en sap res.
Llengo llarga, ¿a on vas?
-Vermeia, ¿no callaràs?
-¿Si callaré? No callaré!
Si caic de s’abre, et mataré.
Una magrana i una serp.
Una al•lota ciutadana
que mesurava aigordent,
se n’anava més rabent
que una ruqueta com brama.