Es ramell que em vares fer,
una, dues, tres vegades,
és de taronges robades
de dins s’hort de Son Primer.
L’amo Antoni de sa Cova,
per enguany ja m’hi teniu,
i, si l’any qui ve som viu,
sé cert que no us faré nosa.
Aineta, ramell de flors,
jo per tu em capolaria,
i es bocí més gros seria
petit com un gra d’arròs.