Com es tren va arribar a Artà
amb sa màquina enflocada,
daren molta d’ensaimada
i un puro per a fumar.
Que visca Don Rafel Blanes
de dins la vila d’Artà!

Jesús, que estic de contenta,
que m’ha sortit un partit:
un jove gran i garrit
que sa cara li riu sempre.

Na Reülla du arracades,
puntes de rixelié.
Sa mare diu: -Jo no sé,
tant sols, qui els hi ha comprades.