Jo no se què dar-te més
que dar-te la meva vida:
pren-la si la vols, garrida;
per tu la tenc, i només.

Na Frites, de bot de bot,
a Ca’s Concos se’n va anar
i no va pensar a deixar
doblers per pagar s’adob.
Com dins ca’s sabater entrà,
que va dir: -Ave Maria,
per ses sabates venia,
però avui no puc pagar-,
va respondre es sabater:
-Es conversar és per de més.
Si tu no dus es doblers,
ses sbates no et daré.-
Aquí ja va acalar es cap
i an es sabater va dir:
-Mai m’ho hauria pensat,
que no fiàsseu de mi!
Tornaré prendre es camí,
i es mal estarà acabat.-
Com va esser a ca’s Teuler,
que li diuen de Sa Bassa,
se va quadrar, mentres passa:
-¿No me pots deixar cap dobler?-
I En Jaume no n’estaria
de Na Frites, enterat!
-De menuts, no n’hi ha cap;
haurà d’esser un altre dia!-
Aquí Na Frites partí
com un cavall desbocat:
-Bon jornal hauré guanyat,
avui, en bon dematí!
Se n’hauran rigut de mi
per tot allà on som anat.-
Sa germana l’esperava
amb so dinar abocat:
-Mèm digue’m què t’ha passat,
que te’n véns tan trastornada!
-Jo casi no ho gos contar,
es pas que m’ha succeït:
es sabater maleït
de noltros no vol fiar!
-Menja i deixa-ho anar
i no estigues enfadada.
Ja les aniré a cercar
en ’ver cobrat sa setmana!

Quan jo era petitet
mon pare em duia a la barca:
-Mariner, quan siguis gran,
no te fiïs de la calma.