Sa Torre i Sa Cabana,
Son Toni Mas i Teiet,
Son Ganxo no em cau p’es dret:
Son Fortesa és que m’agrada.

Jo tenc una tia xorca
i un blonco qui no hi veu.
Quan sa tia serà morta,
jo seré un gros hereu.

-¿On anau, Mare de Deu? ¿on anau tan apressada?
-Abaix del pont del torrent, que una dona m’hi demana.
-No hi aneu, Mare de Déu, que és una dona mundana.
-Cap a ella me’n vaig jo, que tothom la desempara.
Cada vespre o matí el Rosari me passava,
el Rosari del Roser i els parenostros del Carme.-
La trobà amb els dolors de part i li va fer de comare.
A les onze de la nit, la dona ja badaiava.
Els àngels li feien llum, la Verge la coronava.
Se girà a l’infantó: -No te faltarà ta mare!