Com te pensaràs tenir
es tord dins sa bandolera,
te’n prendrà com la jonquera,
que ha tants d’anys que espera
fuies, i no en pot tenir.

Ma sogra, a veure-vos vénc;
deixau anar l’agonia:
si vos vaig robar sa fia,
molt ben guardada la tenc.

Jo espellava ses sabates
i no sabia per qui:
tan possible és casar-m’hí
com una moixa nodrir
una ventrada de rates.