Sa gateria governa
per sa muntanya i es pla.
Qui no la vol agafar,
que dejorn se’n vagi a jeure.

He espedregat un camí
i no hi he deixat cap mac,
per passar-ne s’estimat
de sa berganta d’aquí.

Oh diamant vertader,
consol de tothom qui us veu!
Jo no vull que vos n’aneu
que el vostro cor no em deixeu
retratat a un paper;
almanco contemplaré
la persona de mon bé
les hores que no hi sereu.