De Castelló fins aquí
hi tenc ses passes comptades;
si hi he de venir debades,
Margalida, m’ho pots dir.
Quan seràs enmig de mar,
que t’engronsaran ses ones,
recorda’t que a Sóller hi ha
una jove a Can Ozones
que jamai t’olvidarà.
Jesús, que és de lluny Sineu!
Jo no me n’era adonada!
Jesús, i que enyor mu mare!
Però més s’estimat meu.