Altres cançons relacionades
Una rosa aponcellada
duis, garrida, en es cabeis.
Jo no sé com vós no ho veis:
s’enveja l’ha mustiada.
-Mestre Antoni, ¿de què anau?
-De fer una mitjanada.-
Com ve que la té acabada:
-Decantau-vos, que ja cau.
Lo minyó no vol callar
en los braços ni en cadira.
Amb la vostra calentor,
jo crec que s’adormiria.
Tradicionari de Mallorca
