Mu mare té dues nores
que no valen dos doblers,
i en venir en Lluís d’es peix
les he de baratar amb vogues.
Enmig de la mar, tres beies,
¿quina mel poren trobar?
Si jo em poria fiar
de ses paraules que em deies!
Estant vós per a morir,
demanàreu al Senyor
remei p’es mal de canyó,
i vos ho va concedir
per aquell qui confiat
vengués a invocar-vós.