Un dia de festa bona,
diada de gran festó,
jo, ets al•lots i sa dona
sopàrem d’un eriçó.
D’es coll, férem estufat;
de ses costelles, caliu;
en contar-ho tothom viu:
d’eriçó som esclatat.

Voleu que de vós m’apart,
i jo no puc, vida mia;
de dotze hores que té el dia,
pens en vós onze i un quart.

Un marineret és vengut
carregat de peix menut.
N’hi ha un, n’hi ha dos,
n’hi ha tres, n’hi ha quatre,
n’hi ha cinc, n’hi ha sis,
n’hi ha set, n’hi ha vuit,
n’hi ha nou, n’hi ha deu.
La reguina de la Seu
que en fa vuit o nou o deu.