Cantau quan no en tengueu gana,
veureu quin cantar hi fa:
sa veu vos resplendirà
dins es ventre de sa cama.
Vós moleu i dau a moldre
i mai farina tornau.
Cada dia us confessau
amb gent qui no us pot absoldre.
A mi em pareixen pessetes
ses fisconades que em tires:
les pos dins ses maneguines
i sols no toquen voretes.