Jo el t’encendré
an el tio, tio.
Jo el t’encendré
an el tio paper!
-Tu no el m’encendràs
an el tio, tio,
tu no el m’encendràs
an el tio pedaç!
Si es meu estimat venia
i em deia –Daça es manat–,
jo li donaria es blat
ben porgat i ererat,
i es meu cosset, si el volia.
Se queixava un llogater
perque se dóna bon preu:
troben molt que un jornaler
guany vuit sous i mig, nou, deu.