A sa meva enamorada,
tothom li diu “es tresor”;
jo li dic que és una flor
coïda de matinada.
Ses pedres, que són tan dures,
vós les feis enamorar.
Què han de fer ses criatures
que amb vós poren conversar!
S’aigo de què fas es roi
un ropit la se beuria.
Es teu vent no giraria,
enc que bufàs tot lo dia,
sols una fuia de poll.