Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Mon cor no dorm ni reposa
ni està una hora content
com veig que he d’estar ausent
de vós, careta de rosa.
Com es vent se’n du ses paies
que deixa caramullet,
com tu em deixes, ramellet,
ses ales d’es cor me taies.