Jo no vui que res me dons
en no venir-te de grat;
jo sempre t’he demanat
que sa lletra clara em conts.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Avarícia, egoisme. Generositat
Sineu
526
III
Escoltau aqueixa llavi,
que sabeu que va de fuit!
Jo tenc un sac que no és buit,
de com feren es bescuit
de ses noces de mon avi.
Com estaré ajonoiada,
Déu meu, per a rebre-vós,
m’heu de fer considerada
qui som jo i qui sou Vós.
Un Senyor tan poderós
dins una capsa tan pobra!
Vestiu-lo de blanca roba.
Senyor, an el meu esperit,
que el meu cor ara se troba
per rebre Déu infinit.
Vestiu-lo de blanca roba
d’amor i de caritat
perque el dia del judici
estigui ben preparat
p’al temple de Déu entrar.
Del major Rei la corona,
quina joia n’és tan rica!
N’és ditxosa una persona
de rebre una tal visita.
Amb ses paraules me serv,
estimat, que vós heu dites;
dins mon cor les tenc escrites
a un full de paper verd.