Teníeu a Son Gallard
trebai de nit i de dia,
i us venia a consolar
la vostra Mare Maria.

Tu ja ho ets, homo estufat
i tot tirat de bufanda,
però fas tanta de planta
com una milana blanca
damunt un ase escorxat.

De matí no gos cantar
perque estic empegueït:
com ve que es sol és sortit,
llavò peg qualque glapit:
-L’amo, duis es berenar!