Madona de Sa Cabana,
¿ja teniu es brossat fet?
-No, senyor, però hi ha llet
que es munyida de suara.
Estrella, dona’m consol!
Oh diamant vertader!
Jo tenc promès que duré,
es temps de ma vida, dol.
Un fadrinet com se’n va
diu a s’al•lota: −¿Que véns?−
I ella diu: −De pensaments!
Voldria porer-hi anar!