Jo no tenc pare ni mare;
després de Déu som tot sol.
En veure dona dur dol,
és temps de préssecs, com ara.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Pares i mares
Poble
Artà
Núm de glosa
2375
Volum
III
Altres cançons relacionades
Si no estava encadarnada,
prendríeu pler de sentir
sa meva veu resplendir
darrera aquesta murada.
Com te’n vas a ses Pastores,
es meu cor està macilent:
tot és ànsia que tenc
que d’altri no t’enamores.
Estimat meu preciós,
no em mireu per tan traïdora,
que ma vista s’enamora
de tot quant duis i de vós.
Tradicionari de Mallorca
