Jo no tenc pare ni mare;
després de Déu som tot sol.
En veure dona dur dol,
és temps de préssecs, com ara.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Pares i mares
Poble
Artà
Núm de glosa
2375
Volum
III
Altres cançons relacionades
Si mudes, jo ja he mudat;
no et pensis m’haja torbada:
estic tan enamorada
com si mai 'gués festejat.
En es lloc de Son Favar
s’hi fan pins i pinotells.
Jeroni, ¿encara no véns?
Me cansaré d’esperar!
Si les ones de la mar
totes a mon cor ferissen,
jo no crec que l’arrendissen
tant com lo vostro mirar.
Tradicionari de Mallorca
