Jo no tenc pare ni mare; després de Déu som tot sol. En veure dona dur dol, és temps de préssecs, com ara.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Pares i mares
Artà
2375
III
A Aubarca, devora mar, hi tenc sa meva alegria: un jove que em fa passar molt de turment, vida mia.
Quan sent aquest fabiol que toca de nit i dia, a veure’t de prop ‘niria; però mu mare no ho vol.
S’estel de sa tramuntana és un estel diferent: no fa tant de moviment com sa teva amor, Joana.