Jo no tenc pare ni mare;
després de Déu som tot sol.
En veure dona dur dol,
és temps de préssecs, com ara.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Pares i mares
Poble
Artà
Núm de glosa
2375
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jo me n’he d’anar a Ciutat
a llogar-me per criada,
i vui una casa honrada
que tenguin a dins s’entrada
per centinel•la un soldat
que sigui es meu estimat,
de qui estic enamorada.
Una coqueta
amb sal i oli
i un foradet,
per sa boqueta
menja-le’t, menja-le’t!
Si vols sebre jo qui som,
pregunta i demana noves:
jugador, afectat de dones.
Això són ses obres bones
que he fetes en aquest món.
Tradicionari de Mallorca
