Jo no tenc pare ni mare; després de Déu som tot sol. En veure dona dur dol, és temps de préssecs, com ara.
Pares i mares
Artà
Gabriel, Gabrielet, mirai de la meva vista: fe’t a comptes si estic trista, no puc viure en no veure’t.
¿Te pensaves tornar-hí, blanca com a flor de lliri? Debades passes martiri: qui no hi neix, no hi pot morir.
Dalt un puig pugí, un abre hi trobí i tot l’hi mengí fora ses oreies. Un nespler.
