Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
M’enviares a dir així
que venies, i no véns.
Jo em pens que t’ho hauré de dir:
Poca és s’amor que me tens.
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.