Jo no m’en puc anar vespre,
l’amo, perque som fadrí.
Se poria estrevenir
trobar roca p’es camí,
caure, i rompre-me sa testa.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Dia i nit
Llucmajor
170
II
-Això és pena que jo tenc-
sa mare deia a sa fia;
-Si et cases i no l’avens,
s’ha acabada s’alegria!
Soldat m’han fet, Margalida,
sense paga ni diners,
i el qui n’és causa tengués
quartanes tota la vida!
I, llavors, si se moria,
Déu en el cel no el volgués.
Dia dotze de desembre
ses metles varen ‘cabar
a S’Horta i Can Gaià,
i en ‘víem coïdes sempre.