Jo no m’atur de pregar
a una Verge invocada
que és de Gràci’ anomenada,
que em don la ditxa sagrada
de porer-te dar sa mà
apostrats a un altar,
cara de rosa encarnada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1437
Volum
III
Altres cançons relacionades
Tu menes uns muls, Andreu,
magres com ara banastres:
¿tu que los dónes ses casques
com ses llesques ses madastres
a un infant que no és seu?
De xupar sa sang d’es pobres
no en té ni mica d’escrúpols,
i encara bé s’aprofita
i engreixa d’es seus apuros.
Na Maria té es nas
com una figa de moro.
Si a un bou vas a fer toro,
qualque dia l’erraràs.
Tradicionari de Mallorca
