Jo no hi som per interés;
jo hi som perque ella amb mi vénga:
a mi me basta que tenga
terres, cases i doblers.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Festeig, La casa, Relacions de parella, Riquesa i pobresa, Sentiments, Solteria, Terres i terrenys, valors i actituds de l'individu
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
4452
Volum
I
Núm de pàgina
260
Altres cançons relacionades
Deixa’m tocar es rebosillo,
veuràs si m’alegraré.
Jo tenc un aubercoquer
que fa aubercocs de marvivo.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Si Déu mos proveïgués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
també que doble mos fes,
i faves que n’hi hagués
més que caramull de paia.
Ametlers i garrovers,
que en pegar-los espolsada,
en caigués una solada
que sa terra no se ves.
I, en estar en flor es cirerers,
que no hi hagués cap boirada,
i a sa vinya, sa cendrada,
Déu que no n’hi prometés.
Es batistes, vinaters,
en es trescolar vos fes
a cent quartins per somada.
I sa fia de la casa
un estimat nou tengués!
Tradicionari de Mallorca
