Jo no havia segat mai xeixa tan prima de bri, que és com a fil de cosir d’aquell de cosir escambrai.
Segada
Felanitx
Margalida, bona nit; jo me’n vaig a la ribera que un mariner m’hi espera i mos hem d’embarcar anit.
En tenir salut i pa, dobles de vint a voler i el cel en morir-mè, no hi ha més que desitjar.
Na Juana-Aina té es cor com una figa madura; la Mare de Déu de Cura li donarà un partit bo.