Tu ets blanca com la pega
i vermeia com un corb,
admetent com l’argelaga
i alegre tant com un mort.
-Catalina, tu tens figues
i les tens a carretades:
¿Me’n vols dar dues grapades
i jo i tu serem amigues?
Tots es meus pensaments són
en es quarter de Ciutat;
hi tenc un germà soldat
i ara hi ha mon estimat,
i per mi finirà el món.