N’Arnau Arnauet plorava
damunt Consolació,
com veia sa seva amor
dins es baül allargada.
Perdonau de la tardança
del temps que no som vengut.
No us penseu que haja tengut
pensaments de fer mudança.
Sa tristor i s'enyorança
m'han privada la salut.
Una teringa
de tot es carrer,
en mitja hora passa
i en mitja hora ve.
Ve, ve, ve, ve,ve!