Qui canta, sos mals espanta,
i qui plora, los augmenta;
per això cantaré jo
i pensaré en vós sempre.
Quan s’estimat me deixà,
no hi havia pensat bé,
i ara, que li he dat guerrer,
tot m’ho vol desbaratar.
Consent a passar la mar,
que amb ell no me casaré!
Qui té trebais i s’hi dóna,
Pare vicari, en té dos.
Jo vaig esser furiós
d’haver-les amb tal persona.