La força es camí m’obliga
a guardar per tu es secret.
Lo meu cor tenc tan estret
que s’ofega de fatiga.
D’ençà que l’amo m’ha dit:
-Arreu i fora talaies-,
he acabades ses riaies,
ja no em veureu riure anit.
¿A on sou, sant del meu nom,
guarda de l’ànima mia?
No deixeu ma companyia,
que vaig morint no sé com.