Un dia ben dematí,
devers les nou,
no hi havia res de nou
en tot sa plaça.
I varen dir: -Una barca passa
per sa placeta.-
A sa primera escaleta,
jo m’embarquí.
Petit a petit,
devers mitjanit,
com feia sol,
vérem es doctor Pujol,
el gran profeta.
Partírem p’es port de Petra
i per Andratx.
Sentíem cantar aucells
per aquelles basses.
Centinel•les a cada passa
per por d’espies.
Naps, porros i xerovies
fan s’enciam saborós.

Es sol ja se’n va a la posta
per damunt ca Na Casset.
Es majoral qui mos mena
té cara de ramellet.

Mon cor a tal preu les ven,
i, si les vols, compra-n’hí.
A tu te’n prendrà, a la fi,
com a sa pols d’un camí
que en pegar-hi trebolí,
sols no saben per on pren.