Es vicari tremolava
i s’escolanet també
i es batle va esser es primer
qui va dir an es barber
que l’esglèsia s’esbucava.

Antany tenia un moixet
que de llet el vaig criar.
Dejorn el duia a colgar,
que no s’enredàs de fred.
I li donava panet,
es matins, per berenar,
i, es migidia, per dinar,
li estrellava un ouet.
Jo li feia sa traveta
perque no pogués fugir.
Cada dia dematí
’gafava qualque rateta.

De sa teva pell faré,
Tiana, si tu me faltes,
per llaurar, un eixanquer,
i de la resta, unes varques.