Antany tenia un moixet
que de llet el vaig criar.
Dejorn el duia a colgar,
que no s’enredàs de fred.
I li donava panet,
es matins, per berenar,
i, es migidia, per dinar,
li estrellava un ouet.
Jo li feia sa traveta
perque no pogués fugir.
Cada dia dematí
’gafava qualque rateta.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Selva - Biniamar
Assonant
14
IV
Vuit mil set-centes cinquanta
hores componen un any.
Qui passa pena no plany
si lo que desitja alcança.
L’amo de Son Reus Dinat
té una lloca que alleta
i du es formatge a Petra
i es brossat el du a Ciutat.
Homo que aspia o debana
o fa osques a un fus,
o té s’enteniment fluix
o sa closca d’es cap vana.