Antany tenia un moixet
que de llet el vaig criar.
Dejorn el duia a colgar,
que no s’enredàs de fred.
I li donava panet,
es matins, per berenar,
i, es migidia, per dinar,
li estrellava un ouet.
Jo li feia sa traveta
perque no pogués fugir.
Cada dia dematí
’gafava qualque rateta.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Selva - Biniamar
Assonant
14
IV
A dur alga em fan anar,
que és sa feina més geugera.
Ja mos veurem damunt s’era
que, sense tenir cantera,
per força, haurem de cantar.
-¿Me vols dir, cama-rotgera,
quantes cama-rotges dus?
-Jo no duc unes cama-rotges
d’un pam i mig de caluix.
Miquelet, estimat meu,
no em dons la vida penada;
vine a fer qualque passada;
si no t'ho paga ta mare,
ja t'ho agrairà el cor meu.