Jo guard es plans d’es Castell
Na Burguesa i n’Escolana
i me’n vaig de bona gana
aviat com un aucell.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Castells
Puigpunyent - Galilea
152
III
Quan jo mir aquests aucells
que corren per sa llaurada,
sempre pens en aquell temps,
garrida, que et festejava.
No bebia ni menjava
i tu no em planyies gens.
I ventura que tu tens
que vàrem esser parents
i no em va voler ta mare!
Jo no t’haguera deixada
fins i tant fosses estada
per l’església publicada,
garrida, per tots es vents!
Na Fumada diu: -Moreu,
maleït el qui no frissa:
ell ja han tocada sa missa
i es pareier encara jeu.
Abans de néixer son fii,
sa mare ja l’ha enterrat;
com prou dins es vas ha estat,
se desxondeix i surt viu.
Un caragol.