Alegria de coní
que va tenir Na Nicona:
se pensava que es seu fii
seria hereu de sa Coma.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Abans de néixer son fii,
sa mare ja l’ha enterrat;
com prou dins es vas ha estat,
se desxondeix i surt viu.
Un caragol.