Madò Catalina,
¿què feis com campau?
Si no la’m donau,
la vos robaré,
i la me’n duré
allà an el palau
i la vestiré
de vermei i blau.
O la me’n duré
a la Galilea,
i la vestiré
de pell de monea.
De sa llenya fan sa cendra;
a molts ho he sentit dir.
En veritat m’heu de dir,
madona de can Marí,
si jo vos agrad per gendre.
Jo vénc per sa polla,
si la’m voleu dar.
Tenc un gallet jove,
comença a cantar.
Canta tot lo dia
com un rossinyol;
cerca companyia
per no estar tot sol.
Sa polla és rosseta,
be li agradarà;
com més rossa sia,
més l’estimarà .
Los dos, d’alegria,
¿les sentiu cantar?
Quina cantoria!
Molt s’estimaran!