Darrere aquest marge hi ha
un animal crestarut
que s’anomena puput.
Digau: “Xo!”, i fugirà.

Som pentinadora i pentín molt bé,
pentín es mostatxos d’es meu artiller.
Jo li pos pomada i li arrís es cap,
arrís es mostatxos a s’enamorat.

Fent es lloro, fent es lloro,
’ximateix hi som anat.
Don Toni Coll qui és pujat
posaren en es llevat,
perque tovàs aviat,
coixins de fuies de moro.