Jo en tenc una martinenca,
petita com un garbell,
i ne té a cada ramell
de figues més de trenta.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Figueralers i sequers
Valldemossa
118
II
Una que jo festejava
i m’hi volia casar,
a punt de lligar sa garba,
es vencís se va trencar.
Ja no em veuràs emprar pinta
ni sa cara em rentaré
fins que vegi lo meu bé
que llaura en es sementer
de Son Vivot d’es Puig d’Inca.
Aquell putxet tan redó
que li diuen S’Estremera,
d’ençà que hi tenc sa quimera,
mai me cans de mirar-ló.