Tu maneges es punts alts,
però no te’n saps valer.
Si t’havia de voler,
més m’estimaria esser
gobi d’abeurar animals.

Escoltau aqueixa llavi,
que sabeu que va de fuit!
Jo tenc un sac que no és buit,
de com feren es bescuit
de ses noces de mon avi.

A quinze anys, la joveneta
ja se comença a estufar;
no s’atura de fregar
per dur sa cara ben neta.
An es setze, ja se’n va
amb amigues p’es carrer
i només està endarrer:
-Fulano, deu festejar?-
En es desset, ja se posa
dreta damunt es portal,
ben planxat es davantal,
i a cada galta una rosa.
An es devuit, ja se’n va
amb rams a ca’s teixidors
per fer-se uns estufadors
que tenguen molts de colors
p’es fadrins fer enamorar.
An e sdenou, j ase’n va
a qualque ball amb sa mare;
mai la veuen seure plana,
sempre té que pucejar.
An es vint, dóna turment
a son pare i a sa mare:
-Vull faldetes d’indiana,
travessos de cada vent.-
An es vint-i-un. ja té
cànyoms i estufadors,
però no té festejadors,
que és lo que ha de menester.
i an es vint-i-dos, ja diu:
-Mumare, jo em casaria...-
I sa mare diu: -Ma fia,
cerque busquets i fé es niu.-
An es vint-i-tres, ja va
a misseta cada dia,
i no surt fins a migdia,
que ja és hora de dinar.
’N es vint-i.-quatre, mermula
quants de grells té la taronja:
-M’he haguda de tancar monja,
perque ningú m’ha volguda!