Damunt un abre
hi ha deu gorrions.
’Gafen l’escopeta
i en maten vuit.
¿Quants n’hi queden?
No n’hi queda cap, perquè fugen.

-Jo me’n vaig d’ací i d’allà
per devertir-me, estimada,
i a tu te tenc reguardada
per com me voldré casar.
-Si dius que em tens reguardada
per com te voldràs casar,
si vols confits, te’n puic dar
d’es titlet d’anit passada.
-¿Això és ver que, anit passada,
tragueren es teu titlet?
Pot ser ver, però no ho crec,
la m’hagués pegada encara.

Jo tenc tanta de cantera
com un extremunciat:
`vui que no he berenat,
em pens que es sol torna arrera.