Jo em conhort de dar-te pa
i pagar-te bona soldada,
sols que no estigues llogada
a casa de ciutadà.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Criades i criats
Llucmajor
395
II
-Los grans doctes se n’admiren
i l’homo llest s’hi confon.
Digau-me ¿on era, on,
que tots es ases del món
bramaven i se sentien?
-Aquesta sabiduria
confon qualsevol missèr:
dalt sa barca de Noè,
perque un tot sol n’hi havia.
Voldria que Déu posàs
en el cel una envelada
per fer ombra a s’estimada
perque es sol no la tocàs.
Jo sempre m’agrada anar,
d’estiu, per ses ombres fresques.
Margalides com aquestes,
no se’n fan p’es pedregar.