Diumenge, encara que ploga,
me’n tenc d’anar a Llucmajor;
si no puc veure s’amor,
faré visita an es sogre.
En veure puig o cabana
o pellissa de pastor,
ja pens en sa meva amor
que habita dins Son Fullana
Que de pena pas, i call,
separada de mon bé!
Me'n pren com lo formiguer
que crema davall davall.