Ses bergantes d’Ullaró
no són com ses pollencines:
dues que n’hi ha fadrines
abatudes com ses ginyes,
de com van a amarador.
Totes ses rels d’una mata
tenc de dur a ca s’argenter
per veure si em voldrà fer
una sivella de plata.
Sa meva al•lota passada
m’ha enviat a demanar.
Jo dic que no hi vui anar,
perque, com la vaig deixar,
era que no m’agradava.